Segona Cita a la parròquia de Sant Cosme i Sant Damián

En silenci i molt lentament entro per la porta de la parròquia per no molestar, em trobo a la amiga de la Conchita, Josefa, netejant l’església i preparant l’altar. La saludo. Em reconeix del dia del pessebre vivent. M’explica que igual que la Conchita, ella és vídua i que per estar a casa veient la televisió prefereix dedicar-se a la parròquia.

Minuts més tard, arriba la Conchita amb el seu abric dels diumenges. Saluda a la seva amiga. Hi ha rialles entre elles i mirades de complicitat. La Conchita m’explica que anar els diumenges a missa és una excusa perfecte per retrobar-se amb les amigues i parlar de tot el que ha succeït aquella setmana. Per la Conchi, com li diuen les amigues, anar a missa és una rutina que ha de fer per sentir-se bé amb ella mateixa i amb tots els que estima. Saluda a nostre senyor i encén cinc espelmes, com sempre.

Comencen a venir més amigues, una d’elles canta al coro de la parròquia, i em diu que avui li agradaria llegir a la missa. Entre tot el grup d’amigues, observo a la Conchita, està agust i feliç. Noto que hi ha una sensació de familiaritat i quotidianitat.

Després de la missa, la Conchita em porta al bar de sempre que va amb les amigues a prendre el vermut. Aquell dia demana una canya acompanyada d’una tapa de gambes. La Conchita m’explica les experiències i vivències fins llavors. M'impressiona. Després d’una estona m'acomiado d’ella fins la pròxima. Bon any Conchita.