Cita a cegues en el Pessebre Vivent

En una cita a cegues, el diumenge 19 de desembre a les 11.30h, al Parc Nou de Sant Cosme, mentre s’estava organitza el pessebre vivent, no ens havíem vist anteriorment, per tant, no m’imaginava a qui m’anava a trobar. Unes senyores que cuinaven uns roscos, els amassaven, els fregien i els ensucraven. I una d’elles em va cridar l’atenció, estava organitzant l’stand dels roscos i preparant les estovalles per repartir. Va ser quan vaig reconèixer a la Conchita Chinchilla, una dóna amb molta personalitat i amb caràcter.

Una amiga seva s’apropa a la casseta dels roscos per fer canvi de castanyes per roscos. Clar! diu la Conchita amb un somriure. Fa molt de fred, una mica de calor anirà bé. Dos dies abans, la Conchita amb unes amigues seves van estar tallant més d’un centenar de castanyes amb les seves manetes sàvies, per aquest dia. Quan ja s’ha fet el canvi cadascuna va als estands corresponents: la senyora a la casseta de les castanyes i la Conchita a la dels roscos.

La gent comença a entrar al recinte del pessebre, són les 12h. La Conchita es prepara: es posa els guants i el mocador al cap. És l’hora. Hi ha molta cua. Hi ha gent que s’espera que la Conchita li doni els roscos i d’altre que és impacient i l’agafen pel seu compte, a la Conchita això no li agrada, li molesta. No han passat ni dues hores i els roscos s’han acabat, és el moment perquè la Conchita pugui descansar després de 9 hores preparant el pessebre.

Arriben unes amigues seves que l’animen i una d’elles em demana que li faci una foto amb la Conchita, penso que és molt moderna, porta el cabell violeta! Una estona després la Conchita m’ensenya dues estampes que una amiga seva li ha donat i ella tenia moltes ganes de tenir-les. Són Santa Rita i Santa Llúcia. Amb molta cura li dóna un petó a cada una i en silenci les guarda al moneder.