Amb 75 anys que té el Pere porta el cotxe com un bòlit, no se li escapa res. Passem per el tanatori i té una forma molt curiosa de preveure si hi ha cap enterro, simplement per la quantitat de cotxes que es veuen aparcats. Hi ha sort, i només veiem 3 cotxes, segurament que seran dels treballadors.
Arribem a la platja. El Pere deslliga al Coque i se’l veu tant còmode i tranquil. El Pere li agrada anar a la platja del Prat més en hivern que en estiu. Per la tranquil·litat que es respira. No hi ha gentada. Pots fer el que vols. I dient això, fem una petita parada en el camí, perquè veiem una família practicant el golf, tirant boles a la sorra. “Veus això és maco, la platja es pot aprofitar moltíssim” em comenta en Pere. M’explica també que de tant en tant, abans més, ell i els seus fills naveguen en patins. És una sensació de benestar i tranquil·litat. Pensa que només estàs tu i el mar.
Després de que el Coque fes aproximadament 4 km amunt i avall, en Pere decideix que ja és l’hora de tornar cap a casa. S’acomiada de la platja. Puja al gos al cotxe i el lliga. Em confessa que desitja tenir el gos durant molt de temps perquè és una activitat que li encanta i li fa molta companyia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario