miércoles, 19 de enero de 2011

Pere & Coque

He quedat amb en Pere i el seu gos, Coque. El Pere ve de jugar un partit de tennis amb tots els amics. M’explica una anècdota del seu amic que té 79 anys i encara es queixava perquè no arribava a algunes pilotes. “Dona gràcies que encara pots jugar!” Li diu en Pere. I després de fer ell l’esport, li toca al seu gos i com cada matí surt a passejar-lo. Segons pensa el Pere, per el Prat no es pot passejar el gos, perquè hi ha molta gent i moltes normes que complir. Sempre ha d’anar amb el cotxe al riu o a la platja. Decidim anar a la platja del Prat. El gos té més terreny per córrer.

Amb 75 anys que té el Pere porta el cotxe com un bòlit, no se li escapa res. Passem per el tanatori i té una forma molt curiosa de preveure si hi ha cap enterro, simplement per la quantitat de cotxes que es veuen aparcats. Hi ha sort, i només veiem 3 cotxes, segurament que seran dels treballadors.

Arribem a la platja. El Pere deslliga al Coque i se’l veu tant còmode i tranquil. El Pere li agrada anar a la platja del Prat més en hivern que en estiu. Per la tranquil·litat que es respira. No hi ha gentada. Pots fer el que vols. I dient això, fem una petita parada en el camí, perquè veiem una família practicant el golf, tirant boles a la sorra. “Veus això és maco, la platja es pot aprofitar moltíssim” em comenta en Pere. M’explica també que de tant en tant, abans més, ell i els seus fills naveguen en patins. És una sensació de benestar i tranquil·litat. Pensa que només estàs tu i el mar.

Després de que el Coque fes aproximadament 4 km amunt i avall, en Pere decideix que ja és l’hora de tornar cap a casa. S’acomiada de la platja. Puja al gos al cotxe i el lliga. Em confessa que desitja tenir el gos durant molt de temps perquè és una activitat que li encanta i li fa molta companyia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario