tag:blogger.com,1999:blog-48802810906142737732023-11-16T07:40:19.546-08:00Geografies QuotidianesGeografies Quotidianes és el projecte de la VBeca Fotografia i Societat que otorga el Centre Cívic Jardins de la Pau.
El projecte busca, a través de la fotografia, descrobir la quotidianitat de la gent gran, el seu dia a dia, trencant els esterorips de passivitat i inactivitat que s'hi acostumen a associarClowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.comBlogger29125tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-3940150900852506522011-03-10T03:18:00.001-08:002011-03-10T04:09:09.893-08:00Tot a punt!Ja està tot llest per a la inauguració d'aquesta tarda a les 19.00 h al Centre Cívic Jardins de la Pau.<br /><br />Aquesta setmana, al Prat Ràdio, han estat emetent un reportatge sobre l'exposició:<br /><br /><script type="text/javascript" language="JavaScript1.2" src="http://webmasters.podcast.es/object.php?id=30112"></script><br /><br /><br />Així mateix us adjuntemt també el link a la web municipal del Prat on apareix una <a href="http://www.elprat.cat/noticies/detall_noticia/_ZCZRBu1Qu4chuvn2OwPJaXufTDmuLKjH_6i-zwJYzmDc1fZunzFLQg">notícia</a> sobre el projecte.<br /><br />Ens veiem aquesta tarda!Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-56193099578558593362011-03-08T06:50:00.000-08:002011-03-08T06:59:52.770-08:00primeres impressions 3Adrià Sans, ens dona també la seva visió del projecte:<br /><br /><div style="text-align: center;"><iframe title="YouTube video player" src="http://www.youtube.com/embed/bKGpy78mHrc" width="400" frameborder="0" height="330"></iframe><br /></div>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-64752410755197127202011-03-06T21:58:00.000-08:002011-03-06T22:03:04.214-08:00Primeres impressions 2I això és el que ens explicava Josep Oliva al preguntar-li per la seva experiència amb Geografies Quotidianes.<br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><iframe title="YouTube video player" width="400" height="330" src="http://www.youtube.com/embed/7Y8dVb9F5vw?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Avui ens posem mans a la obra amb el muntatge de l'exposició, és ja la recta final del projecte!</div>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-9207200599232853292011-03-06T03:31:00.000-08:002011-03-06T06:31:05.846-08:00Primeres impressionsEl Pere ens explica com ha viscut el projecte al llarg d'aquests darrers mesos.<div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><iframe title="YouTube video player" width="400" height="330" src="http://www.youtube.com/embed/7iOXU25Wp2o?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><br /><br />En la mostra el proper dijous a les 19.00 h. visionarem un audiovisual on tots els protagonistes ens expliquen com ha estat la seva experiència amb Geografies Quotidianes.Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-49039871043327766352011-03-04T12:13:00.000-08:002011-03-04T12:25:23.581-08:00La Conchita comparteix el projecte<div style="text-align: justify;">La conchita comparteix amb les seves amigues l'experiència i les convida a veure l<b>'exposició el proper dijous a les 19.00h</b>. No es mulla sobre com serà la mostra, no l'ha vist i ja l'ha jutjarà quan ho faci, mentre, el que si assegura és que ho ha passat be durant el procès.</div><div style="text-align: center;">
<br /></div><div style="text-align: center;">
<br /></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;">
<br /></div><div style="text-align: center;"><iframe title="YouTube video player" width="400" height="255" src="http://www.youtube.com/embed/v-DurMLidnA?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div></div>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-69473863638338741232011-03-02T11:52:00.000-08:002011-03-02T12:44:07.550-08:00De visita al Prat Ràdio<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7IAg35Hv-LJLNn4KqSf2X1BbQdlQR8uJayXr4g2eRqavCDfRNuKjkmIcS_-YkLtT4Kho2SU2xml0oF2y8Gb1-TS0h0F3unEKOE5zfvuratndXWKjSqrN3yNtZ5Hp2b7olWD2KvYLNaaN2/s1600/pratradio.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7IAg35Hv-LJLNn4KqSf2X1BbQdlQR8uJayXr4g2eRqavCDfRNuKjkmIcS_-YkLtT4Kho2SU2xml0oF2y8Gb1-TS0h0F3unEKOE5zfvuratndXWKjSqrN3yNtZ5Hp2b7olWD2KvYLNaaN2/s320/pratradio.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579573808772225554" /></a><br />Aquest matí hem estat de visita al<a href="http://www.elpratradio.com/"> Prat Ràdio</a> concretament al espai Nova Vida portat des de fa mes de 5 anys per gent gran del municipi. Entre els contertulians em trobat l'Adrià de nou. Ha estat un plaer i un matí realment agradable.<div><br /></div><div>Aquí us podeu <a href="http://yorubahia.podcast.es/descarga/podcast_29788.mp3">descarregar l'entrevista al Prat Ràdio</a> </div><div><div><br /><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div></div></div>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-25319167445664520022011-02-25T04:06:00.000-08:002011-02-25T04:10:54.335-08:00<div style="text-align: center;"><br /></div><span class="Apple-style-span" style=" border-collapse: collapse; font-family:arial, sans-serif;font-size:13px;"><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Seguidors, seguidores i amics,</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Ahir tot just vam enviar les fotografies cap a la impremta. Triar quines eren les que millor il·lustraven tot el treball que em fet al llarg de prop d'un any ha esta difícil i moltes històries que en</span><span class="Apple-style-span" style=" ;font-size:small;">s agradaria explicar s'han quedat al tinter. </span>En aquests moments estem entrevistant els protagonistes, amics ja a aquestes alçades, per conèixer com han viscut el projecte i estem contentes de saber que l'experiència ha estat interessant, que l'han viscuda amb il·lusió. Fins i tot la Vicky ja ens ha demanat consell per saber quina càmera digital comprar-se.</p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Aquests dies estarem una mica </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">offline </span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">acabant d'enllestir tots els detalls, però ja podeu anar apuntant una data a l'agenda: </span><b><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">dijous 10 de març a les 19.00h al Centre Cívic Jardins de la Pau</span></b><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> inaugurem l'exposició que recollirà tota la feina feta aquests mesos. Hi haurà fotografies, històries, bona companyia i es rumoreja que pastissos casolans.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK2YGb8aThZnaqarR5wAKDDGQOnCPmHA-LhvcTtF8DardPUEHLIP480Zzaos2QHai4KPdqHbUyCei_8h3nPcbque9So-tB572ySgX9tL9IviMRqthf-CrjP1M1sr1TiVgd3mTFVvAIAf5q/s320/0410+CartellA3Geografiesquotidianes.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577597961773878514" /></p></span>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-79065679909300673472011-02-04T09:34:00.001-08:002011-02-04T12:30:32.256-08:00Portes endins<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span class="Apple-style-span" style=" border-collapse: collapse; font-family:arial, sans-serif;font-size:13px;"></span></p><div class="im" style="color: rgb(80, 0, 80); "><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; "><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;">L'Adrià m'obre les portes de casa seva per ensenyar-me l'estudi on treballa habitualment, escriu, organitza les seves fotografies i sobretot llegeix. El seu gos, que no aixeca mig pam de terra, ronda i revoloteja mentre miro l'espai rera l'objectiu.</span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; "><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;">Per fi és el moment de conèixer l'Anna, és la seva dona de qui tant em sentit parlar. Ens porta cafè i pastes mentre mirem fotografies. Ella vol participar en la tria de les imatges, no les </span><span><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;">té totes amb la idea que la seva vida més quotidiana siguin exposada a les mirades de tothom. Algunes de les imatges són fetes per l'Anna, i efectivament té un ull bon ull. No deixen de sortir anècdotes mentre mirem la pantalla i m'adono que la ironia i la guasa són segell de la casa.</span></span></span></p></div><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; "><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWXl810vbSOiwVfa0Uk9lujW4UEXojdTshNZ_QlutcbblNbt6d7bdXdzZkLqd7pp6ro3L73DmRH-kYWmw6jLx_irZ5QZAsfyBcyt4SE1sMNTlwgM6fr8GQq_2RPx0HCgrGPg4bnrcqQrLt/s320/triant+les+fotos+amb+lana.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5569889456358410082" /><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;">És una casa, per cert, encantadora i decorada amb obres de l'Anna. Recordo que a l'inici del projecte l'Adrià ens va dir que ben bé podríem haver triat la seva dona com a protagonista, que ella feia moltes més coses. De fet, pintura, ceràmica i tot tipus de manualitats decoren totes les parets de la casa, hi ha espai per poc més.</span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; "><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;">Triar tan poques imatges com les que finalment es podran veure a l'exposició és realment difícil. Serem capaces d'explicar tots els matisos d'una persona amb tant poques imatges. L'Adrià no ha fet servir la càmera d'usar i llençar que vam donar a l'inici, ell se sent còmode amb la seva i no dubta de dur-la d'un lloc a l'altre, el seu arxiu immens de fotografies ho demostra. Aprofitem, també, per veure uns textos que ha escrit darrerament i que formaran part de l'exposició, la tria serà també complicada.</span></p><p></p>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-53003104089091145542011-02-03T16:38:00.000-08:002011-02-03T16:55:11.125-08:00Avui toca, classe de castellà<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnJz4-wpfjbrvWU7ChM48Ppv8Uc4ym5YtSy3g96boLweXS1WxT-Zf3p9LaecwBQ_BTsRGIhNNbvmIVPxkw1ZtNqB9rFNs11f4lJFxjZWzjncvC0E62J-HeMy34GIb_HjDbBSAtVij0c4FY/s1600/conchita_escola_1.jpg"></a><div style="text-align: justify;">Una de les moltes activitats que fa la Conchita és anar a l’escola d’adults. El seu horari és tots els dies de 12 a 13.30 h, com si no tingues res més a fer. Per ella és molt important anar, perquè segons el que em va explicar ella sap llegir però l’ortografia no ho porta molt bé. S’ho pren amb serietat i per això mai es perd una classe. Encara que aquesta setmana han faltat alguns professors i no han pogut fer tots els dies.</div> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguIR5z46rI-vxgKVW2_CwmtmnnyxEr0uKuU88cy487tZeZZZqqfYExMZ2QTFEEqstZ1vnvKYYIr814alGEvihRS2VEPdBU4dzlGgjL7-ds9cacKOLJjVNG1aC5d2PqUX-_9Nf3LdqkIa8a/s400/conchita_retrato_prueba.jpg" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 268px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5569629926785893282" /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El primer dia que la vaig acompanyar, resulta que no venia la professora. I la Conchita amb el seu caràcter i personalitat es va queixar perquè ningú l’havia avisada. Però a banda d’això, pel projecte no va ser un viatge debades perquè vaig poder conèixer a tots els seus companys: uns de més tímids y uns altres de més curiosos... però tots amb la mateixa motivació. Vam posposar la sessió de fotos per l’endemà. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Entrem a la classe i noto que tothom ja té el seu lloc assignat, preferit i que se sent còmode. Comença la classe! He de ser sincera en què els primers 30 minuts, tant la professora com els alumnes estaven un mica pendents de les fotos que feia. La Conchita no parava de mirar-me i somriure per la càmera. Però després, tot es va convertir en un ambient molt distès i la Conchita estava molt atenta, aportava opinions i inclòs a vegades hi havia discussions amb el seu company sobre temes diversos. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><meta charset="utf-8"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 238); -webkit-text-decorations-in-effect: underline; "><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ykpyuXpo7E3X6M0phwP67uiRTRZsPTvYPPFikphm0WJmFlxgDgGu_sjGba3We9ejSR_PXe_RqRIWPCE0Vpx9nrFIdNwHZ-f_j7LFVDLh1m6YnqWDtfPyDddBTuS7uPHHaz2I1n-S5Eet/s400/conchita_plageneral.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5569630357615220498" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 268px; " /></span></span></p><div style="text-align: justify;">Entre les lliçons de: cóm preparar una paella?, cóm fer una llista de la compra?, reorganitzar les paraules d’una frase... la cosa prometia. La Conchita ajudava a la seva amiga, que es seia al seu costat, amb un exercici i li justificava les coses molt entregada. Es posa nerviosa. No hi ha remei.</div><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><meta charset="utf-8"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 238); -webkit-text-decorations-in-effect: underline; "><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnJz4-wpfjbrvWU7ChM48Ppv8Uc4ym5YtSy3g96boLweXS1WxT-Zf3p9LaecwBQ_BTsRGIhNNbvmIVPxkw1ZtNqB9rFNs11f4lJFxjZWzjncvC0E62J-HeMy34GIb_HjDbBSAtVij0c4FY/s200/conchita_escola_1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5569631175967870082" style="float: left; margin-top: 0px; margin-right: 10px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; cursor: pointer; width: 200px; height: 134px; " /></span></span></p><div style="text-align: justify;">Era l’hora de plegar. La Conchita va agafar la seva motxilla i es va acomiadar. Com qualsevol alumne (tingui l’edat que tingui) se’n van anar cames ajudeu-m’hi . Ràpid. Però una cosa que em va dir la professora era que feia goig treballar amb persones amb aquesta actitud.</div> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ja ens explicarà la Conchita cóm acabarà aquest curs de castellà. <o:p></o:p></span></p> <!--EndFragment-->Ariadnahttp://www.blogger.com/profile/04969468140201763541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-5979108691170810642011-01-31T03:09:00.001-08:002011-01-31T03:18:21.576-08:00<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">La Vicky viu amb 3 gats a casa i té cura d'algun que altre més que passegen pel seu jardí, però que no es deixen agafar. Els pentina cada matí com un ritual i sap ben be el caràcter de cadascun. A més a més m'explica que cada setmana que pot s'escapa a Collserola a donar de menjar uns gats mig salvatges i aprofita per anar a passejar per la muntanya.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px; " src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYFNBxmI-iWyesU4LdOqWybv6dDZHRuNFKW1HbKsxWmCpXsvu8dtFTnY7TVphsFmBBPeRVMytjkyMyRftcGXKLFGy4PIU113vhTb61Ox9mhL31mmAHwX9cSvIijCk2MTn_4Pg3aeExpb9O/s320/Vicky+GATS.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568306006430650082" /><span class="Apple-style-span" style="font-family:arial, sans-serif;"><div style="text-align: justify; border-collapse: collapse; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">A vegades hi va sola a passejar per la muntanya, és un dels pocs moments en que agafa el mòbil, no li dóna el número a ningú ja que no acostuma a estar-ne pendent. M'ensenya algunes de les fotografies que ha fet en els darrers dies, la majoria són fetes a arbres, fonts, monestirs, gats... també apareixen algunes de la Unió Excursionista del Prat, de fet ara fan per etapes el camí dels Bons Homes.</span></div><div style="text-align: justify; border-collapse: collapse; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div><div style="text-align: justify; border-collapse: collapse; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Haig de confessar que no les tenia totes que la Vicky s'animes a ella les fotografies. Quan vam presentar el projecte ens va obrir les portes del seu dia a dia de seguida, però no veia gens clar que ella hagués de fer de fotògrafa, tenia una barreja de mandra i de pensar que no servirien per res les fotografies que ella fes. Ara que som a la recta final de Geografies Quotidianes, quan em tornar la càmera digital que li vaig prestar, em confessa que li ha agafat el gust i que la seva propera inversió serà "</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">una d'aquestes</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">".</span></div></span>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-185936142663237532011-01-29T00:34:00.000-08:002011-01-29T00:40:40.826-08:00Trobada de dones sàvies<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Les dones sàvies de Sant Cosme són un grup de dones grans que es reuneixen mensualment amb tècnics de l'Ajuntmanet per dir la seva sobre tot allò que passa al seu barri i posar el seu granet de sorra en allò que poden. Només entrar a la sala les dones m'acullen amb un gran somriure i començo a reconèixer cares, hi ha la Conchita, dones que formen part d'associacions, que son voluntàries per l'Associació contra el Càncer, que ajuden per les tardes a la fundació Francesc Palau, entre d'altres...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">El dimarts que m'hi conviden passen uns vídeos que l'Asssociació G.A.T.S. els ha preparat explicant quina és la seva aportació a la vida del barri, no puc evitar pensar que en certa manera hem perseguit objectiu similars.</span></div><div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 320px; height: 320px; " src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-5g09JbOavSxGDrGGj6Uno8wyrEOWR6MHOD6egd2LXTV9EbFQMYTFGyPFYj7gbTYQvl3TgdadYMCs80YWC7FzzT-enOC_ZbFLoKddFBXL-YiRupdF93_vUJAUfMDMHTm_zyxrXx8cG21M/s320/Pepa+Dones+Savies.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5567523982008019666" /><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small; ">La Pepa de nou va carregada amb la petita Laura. Totes les dones la coneixen, des de que va néixer les activitats se li han limitat, ha deixat el club de lectura, les classes de català i encara no ha aconseguit el repte que té pendent d'apuntar-se a la piscina.</span></div><div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Aquesta setmana, però, la petita comença a l'escola bressol La Blaveta, i la Pepa és a punt de recuperar la seva vida anterior, plena d'activitats com la resta de dones de la sala. Malgrat tot, aquest dimarts la nena agafa son i comencen els plors. La Pepa s'acomiada i assegura que ben aviat serà del tot una més.</span></div></div></div>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-85505477115346806642011-01-27T09:21:00.000-08:002011-01-27T13:50:27.926-08:00A fer encàrrecs pel Prat<div style="text-align: justify;">9.30 h del matí a 6Cº</div><div style="text-align: justify;">
<br /></div><div style="text-align: justify;">Autobús 165, parada Coronel Sant Feliu amb Av. Verge de Montserrat, veig que m'està esperant, la saludo i decidim on anar a esmorzar. Decidim el Tastet. Prenem un cafè amb llet calentet per carregar les piles. Molts dies la Conchita s'apropa al Prat per fer alguns encàrrecs. A ella no li sembla gaire esforç venir de Sant Cosme fins al Prat a fer compres, em comenta que d'aquesta manera es mou del barri i així es troba a amigues. Com aquest matí, que ens hem trobat a una companya que fa gimnasia amb ella.</div><meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><div style="text-align: center;">
<br /></div><div style="text-align: justify;">
<br /></div><div style="text-align: justify;"><meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEhBqaB9wK0T8CBH7iZp0f2s-8Y5huD_PUhrVEVp5WzS3YgDBiLMOmb6BF69VODDH_0M-28VqA8VZLJ56IhAhgmScT9m0pYXA6iZwf0Lk-F2E9RN5N0QJPLTScINsLMGrjhl3byJoEMEnz/s400/encarrecs_3.jpg" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 268px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566984879423416738" /></div><div style="text-align: justify;">Mentre estem prenent el cafè, m'explica que a ella sempre li ha agradat viatjar, i el que no ha pogut fer de jove ho està fent ara de gran. A la parròquia de Sant Cosme i Sant Damià fan activitats per anar a Montserrat, a la Catedral de Santiago, fins i tot a Lourdes a veure la Verge... li agrada molt i la fa sentir molt viva. Fa uns quants anys es va apuntar amb unes quantes amigues per anar a Venècia. Ho recorda amb molt de sentiment i felicitat. Té un bon record d'aquell viatge. </div><div style="text-align: justify;">
<br /></div><div style="text-align: justify;">Quan acabem d'esmorzar, fem un llista mental del que hem de comprar: un bolígraf de la marca Pilot, única i exclusivament com el porta a la mà de mostra per a la dependenta; anar a recollir unes fotografies, comprar un pollastre sencer i un parell de tallades de peix panga. </div><div style="text-align: justify;">
<br /></div><div style="text-align: justify;"><meta charset="utf-8"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ3Ih6Q-s-CMxniSx1JTJcBMU1mUSIZ-Y48SR7cFAB8cK5eq5SNYi67GyTHVdR-4WmjEvxBBt1NwaGvUXOPz4PTB5ID_alpxHZ48T6SQwvsYzsiz_EERK-swmq5sd3qvoAcGZf8C1jOyEv/s400/encarres_1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566985409790265298" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 268px; " /></div><div>
<br /></div><div style="text-align: justify;">Sortim de la cafeteria i la Conchita es prepara posant-se l'abric i la seva motxilla. Penso que per l'experiència i la pràctica de la Conchita és una manera molt còmode d'anar a comprar. Té molta agilitat tant física com mental. Calcula els preus i els canvis molt ràpidament. La Conchita és una dóna molt agradable. A cada botiga on entrem a comprar tothom la saluda amablament i li preguten com es troba. Tothom la coneix. </div><div style="text-align: justify;">
<br /></div><div style="text-align: justify;"><meta charset="utf-8"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEVWR3kCO854JsIjmsPVWncvYOANaLoZU_UOezyWtPh07bHqRAMuj70VHvTXV8J4x_2vLPq1m6NLogS9TK93Pqq0Jd9wSqy6U6ZaeUjUu1vCQAMXDPELMO3C3x6I_Wbl9LJrdqcPk9BvKu/s400/enc%25C3%25A0rrecs_2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566986052071858162" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 268px; " /></div><div>
<br /></div><div style="text-align: justify;">Finalment, acabem de fer els encàrrecs i tornem a anar a la mateixa parada on ella havia arribat. M'espero amb ella fins que arriba els bus i ella puja. </div><div style="text-align: justify;">Hem tingut molt bon dia. Fins la pròxima Conchita.</div>Ariadnahttp://www.blogger.com/profile/04969468140201763541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-84170626152168569712011-01-24T13:32:00.000-08:002011-01-24T14:07:39.748-08:00Darrera de l'altar<meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJz7QbathvHFCsPTCbPuDe4CAsJmU5eiovmJMsEuxH4Tkcy27c-Po3BmnzD_-UqfevuRrMJE4LtG_66F_qbA_JEkOXMA_OknrVnkXpn-66YjUgqmBSu7tR1nR0LMn7KoS7bW4Tb69qEuON/s400/mossent_aixeta.JPG" style="text-align: justify;float: right; margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 10px; margin-left: 10px; cursor: pointer; width: 268px; height: 400px; " border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565876003234173618" /><div style="text-align: justify;">Us presentem el protagonista, possiblement, més vist entre nosaltres, ja que ens referim en Josep Maria, més conegut com el mossèn de la parròquia Sant Pere i Sant Pau. Aquest dissabte em va obrir les portes de casa seva i les de la parròquia.</div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Entre porta i passadís me’l trobo al seu despatx revisant papers i escrivint, el què? Ho desconeixem, sempre serà un misteri. Ser mossèn és una feina, o millor dit, una devoció per el que fas i per el que estimes.<span style="mso-spacerun: yes"> </span>Es va passejar per totes les estàncies tant de la parròquia, com de l’esplai o la cripta.<o:p></o:p></span></p><meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Passegem per l’esplai, saluda a tots els nens i nenes que estan jugant. El mossèn em comenta que li encanta tenir-los perquè donen vida i felicitat a les portes de l’església. Em porta a la cripta, un ambient solitari, fred però ple de reflexions i sensacions estranyes. Són les 6.30 <span style="mso-spacerun: yes"> </span>de la tarda i té missa de baptismes.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Anem a la sala privada i entre creus, verges i Jesús es prepara, es vesteix, reflexiona, medita, li dóna un petó a Nostre Senyor i puja per les altes escales de l’ala nord-oest de l’església.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Després d’una hora i mitja de missa m’acomiado i li comento que no serà la última sessió amb ell. Que ens queda saber quin és el seu racó preferit en la parròquia.</span></p> <!--EndFragment-->Ariadnahttp://www.blogger.com/profile/04969468140201763541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-13703511338257746002011-01-19T14:19:00.000-08:002011-01-19T14:34:06.619-08:00Pere & Coque<div style="text-align: justify;">He quedat amb en Pere i el seu gos, Coque. El Pere ve de jugar un partit de tennis amb tots els amics. M’explica una anècdota del seu amic que té 79 anys i encara es queixava perquè no arribava a algunes pilotes. “Dona gràcies que encara pots jugar!” Li diu en Pere. I després de fer ell l’esport, li toca al seu gos i com cada matí surt a passejar-lo. Segons pensa el Pere, per el Prat no es pot passejar el gos, perquè hi ha molta gent i moltes normes que complir. Sempre ha d’anar amb el cotxe al riu o a la platja. Decidim anar a la platja del Prat. El gos té més terreny per córrer.</div><div style="text-align: justify;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-EMn4ngy_J0aY3TUSawrxKR57ZBB8Ug6XB6CUe6OYea8f-3quJfDV5aEvSjVFk9GgjG92dV5qUgqhyjOz_UzaXgvlzpcttMrhcmJWTEC6qOGcPwqa6n8MjakGzLR3FV8HR7uXMDswuBkP/s400/post_platja1.JPG" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 268px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5564028737345653554" /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb 75 anys que té el Pere porta el cotxe com un bòlit, no se li escapa res. Passem per el tanatori i té una forma molt curiosa de preveure si hi ha cap enterro, simplement per la quantitat de cotxes que es veuen aparcats. Hi ha sort, i només veiem 3 cotxes, segurament que seran dels treballadors.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Arribem a la platja. El Pere deslliga al Coque i se’l veu tant còmode i tranquil. El Pere li agrada anar a la platja del Prat més en hivern que en estiu. Per la tranquil·litat que es respira. No hi ha gentada. Pots fer el que vols. I dient això, fem una petita parada en el camí, perquè veiem una família practicant el golf, tirant boles a la sorra. “Veus això és maco, la platja es pot aprofitar moltíssim” em comenta en Pere. M’explica també que de tant en tant, abans més, ell i els seus fills naveguen en patins. És una sensació de benestar i tranquil·litat. Pensa que només estàs tu i el mar.</p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_mgn5cNe54n2S_QIbAp68M-scEHndgzLfcpYKe-Bxl-Tyolfh7IIfwLPh4ysMQUgrjUPq7J6bjDkkqtQS7lTsQ8i3tb39_d824izPnDZJCut-gytqHm7gCV6FftnsZAJJ1v4j3aOPgRKi/s400/post_platja2.JPG" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 268px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5564028220927947714" /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Després de que el Coque fes aproximadament 4 km amunt i avall, en Pere decideix que ja és l’hora de tornar cap a casa. S’acomiada de la platja. Puja al gos al cotxe i el lliga. Em confess<a name="_GoBack"></a>a que desitja tenir el gos durant molt de temps perquè és una activitat que li encanta i li fa molta companyia.<span style="mso-spacerun: yes"> </span><span style="mso-spacerun: yes"> </span><o:p></o:p></span></p> <!--EndFragment--></div>Ariadnahttp://www.blogger.com/profile/04969468140201763541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-927270205847375502011-01-16T03:54:00.000-08:002011-01-16T03:57:42.194-08:00Quatre ratlles<p style="text-align: justify;margin-bottom: 0cm; ">L'Adrià sempre porta una carpeta plena de papers, no costa massa que t'expliqui que és que ell escriu, i ho escriu absolutament tot, des d'unes paraules plenes d'afecte que llegeix a les reunions amb amics i familiars a un text que t'explica les meravelles de la Sagrada Família, és ben be una necessitat. Escriu tot el que passa al seu dia a dia i sembla que al posar-ho per escrit prengui una rellevància o un valor especial allò que és ben be quotidià.</p> <p align="JUSTIFY" style="text-align: justify;margin-bottom: 0cm; ">Ell dirà ràpidament que no en sap d'escriure, que només son quatre ratlles i que encara està aprenent. Potser per això, o simplement per compartir aquesta necessitat, se'n va tots els dimecres al Taller d'Escriptura que fan al Centre Cívic Sant Jordi Ribera Baixa. El dia que aconsegueixo colar-m'hi per treure quatre fotos estan provant l'escriptura automàtica, allò d'escriure sense pensar deixant-se portar pels pensaments.</p><p align="JUSTIFY" style="text-align: justify;margin-bottom: 0cm; "><br /></p><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBgdbpKF9rpw0dIOUIV3o9vr3G30tO17C4BlbLBipJ6EdzUPpPJjdBuFQYjwodjkducpmK6-RtmsBDrCMhrn7aobf1qbJbme3xdHbwxiKcFQc5BOlU_rlzCLRCHGJ-MocD7Az59ZgyrKVA/s320/taller+escriptura.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5562751089432396338" /> <p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm">És curiós fixar-se com no calla ni un moment, només el just i necessari per escoltar els escrits dels companys. De seguida diu la seva, això si, sempre te paraules d'elogi i ànims cap als companys, però d'estar en silenci no en sap massa qui sap si és per això que te aquesta necessitat d'escriure. El proper dia tafanejaré el seu despatx mentre escriu a casa, em consta que te una bona pila d'aquests textos.</p> <div style="text-align: center;"><br /></div>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-19446647058370763142011-01-09T13:43:00.001-08:002011-01-10T03:58:44.833-08:00Els altres ulls<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Sovint els projectes fotogràfics mostren una única mirada, la del fotògraf, però en aquesta ocasió una de les voluntats de geografies quotidianes és que siguin els mateixos protagonistes que eu anat coneixen a través del bloc qui ens expliqui la seva realitat.</span></div><p style="text-align: justify;margin-bottom: 0cm; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Els primers dies del projecte, quan tot just començàvem a ficar el nas a vides alienes, vam repartir càmeres d'usar i llençar entre els protagonistes, com a element per fer-los a ells realment narradors de les seves pròpies vides. Des de l'inici i fins ara, cadascuna de les persones que ha decidit sumar-se al projecte ha anat aportant la seva mirada també a través de diferents objectius: càmeres digitals, rèflexs i fins i tot una de les nostres participants prefereix usar el telèfon mòbil.</span></p><span class="Apple-style-span" style=" border-collapse: collapse; font-family:arial, sans-serif;font-size:13px;"><p style="margin-bottom: 0cm; "><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px; " src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxM8itkxaLGMqYixGfqXTFQM8ld8Aurd_NZml1W-fV__91tsnItDwOinL-4VnL1LFLTcAd5IcpdJ4v1PGPyJchO2zuUKaJE5-vFGq7lLs3Af87IJurf4HkJoitxND3XpZoPY1WjNUVN3J_/s320/foto+adria.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5560308109354228834" /></p><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Els resultats encara son en la majoria dels casos tota una intriga que aviat començarem a desvetllar. Totes aquestes imatges que ara encara no us mostrem, formen part de Geografies Quotidianes i ara que poc a poc anem recollint i veient les primeres us em de dir que fan molt bona pinta. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><span class="Apple-style-span"></span></span><span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Geografies quotidianes pretén culminar en una exposició al Centre Cívic Jardins de la Pau on mostrarem tot el treball d'aquests mesos.</span></span></div><p></p></span>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-28153907022734235972011-01-06T09:46:00.000-08:002011-01-06T10:09:21.554-08:00Segona Cita a la parròquia de Sant Cosme i Sant Damián<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguZk-HKgoqntE_Grral2oFZVBg_D7kzLqexC-xgZno-yXASc5VUKefJdJ1cgvsnCB-_G0nRgkUd52ZyLkjaBn20TWQWeQz81dk4U3Y9glsdo6MRxeD0vaD5PaJgFERQUNpCx1wySeS6UBF/s1600/missa_conchita1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 251px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguZk-HKgoqntE_Grral2oFZVBg_D7kzLqexC-xgZno-yXASc5VUKefJdJ1cgvsnCB-_G0nRgkUd52ZyLkjaBn20TWQWeQz81dk4U3Y9glsdo6MRxeD0vaD5PaJgFERQUNpCx1wySeS6UBF/s320/missa_conchita1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5559136219349233474" /></a>
<br /><div style="text-align: justify;">En silenci i molt lentament entro per la porta de la parròquia per no molestar, em trobo a la amiga de la Conchita, Josefa, netejant l’església i preparant l’altar. La saludo. Em reconeix del dia del pessebre vivent. M’explica que igual que la Conchita, ella és vídua i que per estar a casa veient la televisió prefereix dedicar-se a la parròquia.</div> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Minuts més tard, arriba la Conchita amb el seu abric dels diumenges. Saluda a la seva amiga. Hi ha rialles entre elles i mirades de complicitat. La Conchita m’explica que anar els diumenges a missa és una excusa perfecte per retrobar-se amb les amigues i parlar de tot el que ha succeït aquella setmana. Per la Conchi, com li diuen les amigues, anar a missa és una rutina que ha de fer per sentir-se bé amb ella mateixa i amb tots els que estima. Saluda a nostre senyor i encén cinc espelmes, com sempre.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7_7aMHIEQsnTZpoQZCJlk3ZMtAg0XZNADafw5ym_q4WJ42FjMO8c7QPiobPbEM3c75TtjqTVewX4jdDRBDzQ0IzIDCHw2oTdygyEXzAmms6JBwKJ0wPrESQWrXCw3jyHRUZt0DKzRhrrL/s320/conchita_missa_2.jpg" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5559135711137256818" /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Comencen a venir més amigues, una d’elles canta al coro de la parròquia, i em diu que avui li agradaria llegir a la missa. Entre tot el grup d’amigues, observo a la Conchita, està agust i feliç. Noto que hi ha una sensació de familiaritat i quotidianitat.<span style="mso-spacerun: yes"> </span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Després de la missa, la Conchita em porta al bar de sempre que va amb les amigues a prendre el vermut. Aquell dia demana una canya acompanyada d’una tapa de gambes. La Conchita m’explica les experiències i vivències fins llavors. M'impressiona. Després d’una estona m'acomiado d’ella fins la pròxima. Bon any Conchita.<b> <o:p></o:p></b></span></p> <!--EndFragment-->Ariadnahttp://www.blogger.com/profile/04969468140201763541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-1207995747203009452011-01-04T09:51:00.000-08:002011-01-04T10:30:23.158-08:00Cita a cegues en el Pessebre Vivent<div style="text-align: left;">En una cita a cegues, el diumenge 19 de desembre a les 11.30h, al Parc Nou de Sant Cosme, mentre s’estava organitza el pessebre vivent, no ens havíem vist anteriorment, per tant, no m’imaginava a qui m’anava a trobar. Unes senyores que cuinaven uns <i>roscos</i>, els amassaven, els fregien i els ensucraven. I una d’elles em va cridar l’atenció, estava organitzant l’stand dels <i>roscos</i> i preparant les estovalles per repartir. Va ser quan vaig reconèixer a la Conchita Chinchilla, una dóna amb molta personalitat i amb caràcter.</div><div>
<br /><meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggsYXwYuGdIfFt9ioWwABWz5ZWS7GZTPyCS8U9wp1LQ1s9Z3yjIKpk8c4xrHRwTx1mP_XwR7WXgydsLE12f8depGgeR1ue5q4unzuMAwcaYBpRA0KAFwGwe0v0TgGa8hsS9oL7jC6nUiFo/s320/conchita_post1a.jpg" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5558398860393145394" /></div><div>Una amiga seva s’apropa a la casseta dels <i>roscos</i> per fer canvi de castanyes per roscos. Clar! diu la Conchita amb un somriure. Fa molt de fred, una mica de calor anirà bé. Dos dies abans, la Conchita amb unes amigues seves van estar tallant més d’un centenar de castanyes amb les seves manetes sàvies, per aquest dia. Quan ja s’ha fet el canvi cadascuna va als estands corresponents: la senyora a la casseta de les castanyes i la Conchita a la dels <i>roscos</i>. </div><div>
<br />La gent comença a entrar al recinte del pessebre, són les 12h. La Conchita es prepara: es posa els guants i el mocador al cap. És l’hora. Hi ha molta cua. Hi ha gent que s’espera que la Conchita li doni els roscos i d’altre que és impacient i l’agafen pel seu compte, a la Conchita això no li agrada, li molesta. No han passat ni dues hores i els <i>roscos</i> s’han acabat, és el moment perquè la Conchita pugui descansar després de 9 hores preparant el pessebre. </div><div>
<br /><meta charset="utf-8"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMlFFX0sYh6Zu33Hmw4e8Xr5Xcdk5jaF-vPQjJnXjm6Md4Vy1ZyhyphenhyphenG7TaK0aZ6_g0iiBtfeqJMGPEVjW7hzX9IYqpdW-ZLVhuxHGG12u6JFIy5uGJFD0ygW_x7zhX8D0UanGQjH4LgF9JC/s320/conchita_post1c.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5558399246134130242" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px; " /></div><div>Arriben unes amigues seves que l’animen i una d’elles em demana que li faci una foto amb la Conchita, penso que és molt moderna, porta el cabell violeta! Una estona després la Conchita m’ensenya dues estampes que una amiga seva li ha donat i ella tenia moltes ganes de tenir-les. Són Santa Rita i Santa Llúcia. Amb molta cura li dóna un petó a cada una i en silenci les guarda al moneder.
<br /></div>Ariadnahttp://www.blogger.com/profile/04969468140201763541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-75422488580995108272010-12-14T23:18:00.000-08:002010-12-15T00:08:01.973-08:00Una altra dona Savia<span class="Apple-style-span" style=" border-collapse: collapse; font-family:arial, sans-serif;font-size:13px;"><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; ">La Contxita és molt difícil trobar-la a casa, de fet vam trigar a conèixe'ns i fins que no he après l'hora en que és a casa, ho he tingut difícil per comunicar-m'hi. Ella també forma part del Consell de Dones Savies de Sant Cosme, però la seva vida és molt diferent a la Pepa, no té la mateixa càrrega familiar i no para quieta des de ben aviat.</p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; text-align: justify; "><span lang="ES"> </span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; text-align: justify; "><br /></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; text-align: justify; "><span lang="ES">A quarts d'onze comença el taller de gimnàs per a gent gran. Són més d'una vintena de dones disposades a moure el pandero, com assegura la seva tallerista, que es troben dues vegades per setmana a l'Equipament Cívic Delta.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; text-align: justify; "><span lang="ES"><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvHYpIrgVMPRaLc31ZIj9alaiiIXX36n9Mrh6zLAK3U4RKDzHHAkpg_wyI_6mUk_ZI6i2wf0EElFK94P2y1KfIvHMzV37dTkmT1gyNbow8IWssGm2yNmsxxGMqFuca-DK5RX64V_ErHhdv/s1600/_MG_1196.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvHYpIrgVMPRaLc31ZIj9alaiiIXX36n9Mrh6zLAK3U4RKDzHHAkpg_wyI_6mUk_ZI6i2wf0EElFK94P2y1KfIvHMzV37dTkmT1gyNbow8IWssGm2yNmsxxGMqFuca-DK5RX64V_ErHhdv/s320/_MG_1196.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5550814641063604210" /></a></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; text-align: justify; "><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; text-align: justify; "><span lang="ES"> </span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; text-align: justify; "><span lang="ES">Després del gimnàs marxa corrent cap a l'escola d'adults, a veure si aquests dies la podem acompanyar. Carregada amb totes les seves coses se'n va a pas lleuger, no vol fer tard ni perdre's cap hora de classe. Diu que ella ja en sap de llegir i escriure, però no del tot bé, que vol deixar de fer faltes d'ortografia. No sé que en pensarien els alumnes dels centres de secundària que algú voluntàriament vulgui estudiar per escriure com cal.</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; text-align: justify; "><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; text-align: justify; "><span lang="ES"> </span></p><p class="MsoNormal" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; text-align: justify; "><span lang="ES">Avui no em tingut la oportunitat de xerrar molt, però la propera vegada prometem seure a fer un cafè.</span></p></span>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-9357378132724135142010-12-13T22:41:00.000-08:002010-12-13T23:11:35.742-08:008.25 del matí<div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color:#0000EE;"><u><br /></u></span></div><span class="Apple-style-span" style=" border-collapse: collapse; font-family:arial, sans-serif;font-size:13px;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; ">Quedem a la copa de Sant Cosme amb la Pepa per anar cap al Prat. Li sap greu que hagi hagut de matinar. A ella, però, no li sap greu llevar-se més d'un dia de la setmana a les 5 del matí per anar a casa el seu fill. Ell treballa a torns i de tant en tant ha de marxar a aquestes hores. Estava aprenent català, entre d'altres activitats, que ha hagut de deixar per fer-se càrrec dels nets.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES">El seu pis no té ascensor i amb les dues petites se li fa impossible endur-se-les a casa, així que passa les matinades a casa el seu fill. Desperta l'Andrea i la Laura, les seves netes, les vesteix, els dóna l'esmorzar i comença el trajecte.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES"><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPaOMLGZ3k-DTSLG3UFwJooXi3_IxPhilWCyMKryWpnMx_FkkvdbxU3fUz-WUrVjiSWF7Bt3bAp6K9fUB1cHMNw7Ewshtp4vGke-OERQqpRQU1wkmZW9u6TCL2PZvNFWUQgZ6yWVtfg_W-/s1600/para+autorbus.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 214px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPaOMLGZ3k-DTSLG3UFwJooXi3_IxPhilWCyMKryWpnMx_FkkvdbxU3fUz-WUrVjiSWF7Bt3bAp6K9fUB1cHMNw7Ewshtp4vGke-OERQqpRQU1wkmZW9u6TCL2PZvNFWUQgZ6yWVtfg_W-/s320/para+autorbus.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5550431411105730450" /></a><br /><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES">A les 8.25 del matí som davant de la copa de Sant Cosme esperant l'autobus. Molts carrets i criatures, totes es coneixen, fins i tot el conductor. Se saluden, s'asseuen al lloc de sempre i creuem el Prat per dur a l'Andrea a l'escola, a la Jaume Balmes. La petita no deixa de reclamar la mà de la seva germana, que avui la té una mica descuidada, només està atenta a la càmera. No ha deixat de repetir en tot el viatje: “M'encanten les fotos”.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES">Una vegada la fila de criatures entra a classe, tornem cap a Sant Cosme a fer un passeig. La Pepa aprofita per fer algunes compres i una de les seves grans amigues la truca per fer un cafè.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES"><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwtC2Uk3D9ZsXfqE3RvWtbSfqI0GFIlw_U3DImXv7KOIAmWPvSLo4W6fra2stpABk_pva_uSw7N0u-bFCbtDU2jJvYInXMB9tgRXSGkRP4q8V9HYbz6bxCOsHaOt-jKBwYF6lQnsC86lio/s1600/pepa+bar+2.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwtC2Uk3D9ZsXfqE3RvWtbSfqI0GFIlw_U3DImXv7KOIAmWPvSLo4W6fra2stpABk_pva_uSw7N0u-bFCbtDU2jJvYInXMB9tgRXSGkRP4q8V9HYbz6bxCOsHaOt-jKBwYF6lQnsC86lio/s320/pepa+bar+2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5550427605435489330" /></a><br /><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES">Em conviden, fem tres cafès amb llet i parlem cadascuna de la nostra vida, i també del barri. Sempre que parles amb algú de Sant Cosme és present aquest sentiment de barri i, en especial, de lluita d'anys i anys per arribar a les condicions en les que es troba. I és que la Pepa, i la seva amiga, formen part del Consell de les Dones Sàvies de Sant Cosme. Per cert, es reunixen avui una altra vegada.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; "><span lang="ES">Laura</span></p></span>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-20166061026147022652010-12-12T12:21:00.000-08:002010-12-12T12:38:36.045-08:00Posant a punt les paneres i els cavalls per a la Fira AvícolaDivendres 10 de desembre, 11 hores<br /><br />Un sol brillant i un matí càlid, el dia acompanya en Josep Oliva per preparar i posar guapa la fira Avícola.<br /><br />Per una banda, en el parking de casa d’en Josep, estan preparant les 11 paneres per a l’exposició. La combinació de colors és artística: el vermell del pebrot, el blanc del nap, el verd de la carxofa i l’enciam i el taronja de la pastanaga. Els croissants i els cafès són l’únic moment que tenen per fer un descans de tota la feina que els espera. Les paneres queden molt maques i amb ganes de donar-los alguna que altra mossegada.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEASF64-lWMnVpBBQikeoQjxND2i3g7dOGoibb5E3QrAPjlXHp0G0SPdxJFD8s2zrqzthzPFQgoyXMpk0eIa3s0Hd1_nYt0mTx0wgTNa6ivgR0nC7s0YRw0eiXuw-9BVpfTNhPGi3ypDd5/s1600/DSC02182.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEASF64-lWMnVpBBQikeoQjxND2i3g7dOGoibb5E3QrAPjlXHp0G0SPdxJFD8s2zrqzthzPFQgoyXMpk0eIa3s0Hd1_nYt0mTx0wgTNa6ivgR0nC7s0YRw0eiXuw-9BVpfTNhPGi3ypDd5/s320/DSC02182.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5549896668485237586" /></a><br /><br />Per altra banda, en Josep, que preparava les paneres, va fent viatges per endur-se els cavalls de les quadres a la Fira Avícola. Els cavalls estan nerviosos del trajecte i de tot l’enrenou. En moments com aquest, en Josep m’explica que per tal de tranquil·litzar els cavalls necessiten donar-los alguna que altra volta per la granja per estirar les cames. Ell ja els coneix ben bé.<br /> <br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM6DBE4eMj95m-tJJAhkkYklCJEmKL40Blwvyb11a2yuUIPib4Pv6n1uytSuAeERHUPORIplVnO_CeXCSG3vRtRTqnMAg3mk6Nq5nQ_BDr-0pXZlWs4ARrcW-S2QBOAEd8WAFiAcDINGAN/s1600/DSC02262.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM6DBE4eMj95m-tJJAhkkYklCJEmKL40Blwvyb11a2yuUIPib4Pv6n1uytSuAeERHUPORIplVnO_CeXCSG3vRtRTqnMAg3mk6Nq5nQ_BDr-0pXZlWs4ARrcW-S2QBOAEd8WAFiAcDINGAN/s320/DSC02262.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5549896701884000578" /></a><br /><br />Finalment, han pogut transportar els 12 cavalls a la Fira Avícola i tot ha sortit molt bé. Ahir, dissabte a les 13 hores vaig anar a visitar en Josep i vaig poder veure els cavalls i les paneres. El resultat ha estat espectacularAriadnahttp://www.blogger.com/profile/04969468140201763541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-10902105445345389442010-12-09T06:41:00.000-08:002010-12-09T06:58:57.932-08:00"Poeta en Nueva York" entre bambolines.<div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></span></div><span class="Apple-style-span" style=" border-collapse: collapse; font-family:arial, sans-serif;font-size:13px;"><div><div><span class="Apple-style-span" style="color:#000099;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Entro per la porta </span></span><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">lateral del Teatre Modern on el grup de teatre Kaddish està assajant </span></span><i><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">"Poeta en Nueva York"</span></span></i><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">. Fa 30 anys, aquesta mateixa obra es va estrenar a Barcelona i dissabte la recuperen per mostrar-la a la ciutat de l Prat.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Només creuar la porta sento la olor a tabac, una de les excentricitats que encara si li permeten al director,//potser fa uns anys hagués estat un detall irrellevant// fumar als assajos. Just em trobo una escena grupal i la Vicky és sobre l'escenari. En deu minuts comença el passi global, és l'assaig general.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></span><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Entre bambolines s'acaben d'arreglar tal i com s</span></span><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">i fos el mateix dia de l'estrena, riures i ja una mica de nervis. Allà és on la Vicky em confessa que no li agrada la poesia, però és tradició que tota la companyia participi a l'obra que cada desembre ofereixen al Modern. Assegura que el Costa ja li va donar una poesia ben petita, però definitivament no és lo seu. </span></span><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">S'acaben d'arreglar i a escena!</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></span></div></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6XIQoa50sVK3GW8Zr1rp1PRsRysgjC7xFxMjlWK2TJNyrnCe0uiEH5bvqfMkq8Dself4hMLQ_H7boexTVkXChXXioXJWnVfld1emExgfeWJXtgcvdla8yLDejX61HVVmRnysf7FdABhJu/s320/entre+bambolines.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5548695904847447858" /></div></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">És un privilegi poder-la veure a través dels objectius. </span></span><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">El director s'aixeca content, i no és fàcil, te fama de ser exigent amb la feina dels actors, poleix un parell de detalls, però ja està tot a punt per al cap de setmana!</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7LKoLyJDsZqmLSfa1zUc_mcCC6SO7Wxs2b-N5fotIDY-tWzuRPNnFPIEOymkIq88sIk_Um5oWIqnkMp2o_3rUCC1nsMxO7qk49MS6HgNXiyY9JnumaUnq1u2W-eYxrZOGM5T3jvpn6tfj/s320/costa.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5548696427266910114" /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color:#000000;"><span class="Apple-style-span" style="color:#FFFFFF;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Si us agrada la poesia, i sou amants de Lorca és la vostra cita del cap de setmana: </span></span><a href="http://www.elprat.cat/agenda/detall_agenda/_7VkxCaTOLCNgU8kuJbQELuHw3Bpdw1c6gVWvNTbMHCkShaW44Eh9yt6G1AzwlDGR"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Poeta en Nueva York al Modern</span></a></span></div></span></div></div></span>Clowndestinahttp://www.blogger.com/profile/12050481566480599833noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-15274681718425202482010-12-08T15:09:00.000-08:002010-12-08T15:18:03.046-08:00Josep Oliva, un enamorat dels cavalls<div style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" ><span lang="CA">Presentem en Josep Oliva, pagès i agricultor de les terres del Prat de Llobregat des de fa moltes dècades. Els seus amics el coneixen com el <i>bien peinado</i></span><span lang="CA">. Cada any deleita als ciutadants del Prat organitzant i participant, amb èxit, activitats com el Sant Isidre, els 3 tombs, o la Fira Avícola.</span></span></div> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" >Amb la seva edad i el treball que fa actualment, vam pensar en ell. Quan li vam explicar el projecte va estar molt interessat i entusiasmat, perquè ens explicava que d’aquesta manera podria reflexar la seva passió per la naturalesa i per els animals, sobretot els cavalls.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><meta equiv="Content-Type" content="text/html;charset=UTF-8"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3PqYnzBsXjhxzGNSlc7SGXMQKGfUfNMxv-4CNVbpqqVTGJoVQhBdgQqlmtylW9XfylxAf6-qn4O5UOiwlwcHM5FxmRTPU7Z9WN8QyC5LsAT7CFbdPxNAg7qIJMfYlcWr3B0oyKK2mAke9/s320/foto_presentacio.jpg" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 250px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5548453474660308338" /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" >Ell i els seus cavalls, que els estima i els cuida amb carinyo i paciència. Vaig poder-ho comprovar el dissabte passat quan vaig quedar amb ell per veure’l al camp. El vaig trucar i de sobte, em va dir que hi havia canvi de plans. Es trovaba a la granja perquè un dels cavalls tenia mal d’estomàc i estava preocupat. Vaig voler acompanyar-lo en un moment delicat.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" >Després de 3 hores, el cavall es va recuperar i en Josep va tornar a somriure. Va ser un final feliç. </span></p> <!--EndFragment-->Ariadnahttp://www.blogger.com/profile/04969468140201763541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-9909885002166403602010-12-05T11:00:00.000-08:002010-12-05T11:10:47.951-08:00Un fan de l'equip de fútbol del Prat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqu0jFbG1nqAdtPvQRsAsBJk70zpr-ROF-G5VaDSS3-KmMqDcmsUkUYMLwsxt3eL2HBFFHHoUdiZ2dtKyJJNOQPrPZlV9ctwELvzjfpacWWFdGJSlU_jGjEOnYZZ2FLEHPzPn3fi7lCPAg/s1600/DSC01887.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqu0jFbG1nqAdtPvQRsAsBJk70zpr-ROF-G5VaDSS3-KmMqDcmsUkUYMLwsxt3eL2HBFFHHoUdiZ2dtKyJJNOQPrPZlV9ctwELvzjfpacWWFdGJSlU_jGjEOnYZZ2FLEHPzPn3fi7lCPAg/s320/DSC01887.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5547276736976075554" /></a><br /><p class="MsoNormal"><span lang="CA">El diumenge 28 de novembre, el mateix dia de les eleccions del Parlament de Catalunya, vam anar amb en Pere Ezcurra a veure el partit El Prat-Espanyol B, el partit esperat durant tota la setmana.</span> </p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">En tot el partit, en Pere no podia estar quiet, començava a moure’s per tot l’exterior del camp, segons ell comentava que es posa molt nerviós en els partits del Prat Fútbol. I qui no? En la mitja part, la gran majoria dels espectadors es junten en el bar del camp per prendre la cervesa del mig-dia i fer unes rialles.<span style="mso-spacerun: yes"> </span></span></p> <p class="MsoNormal">Durant les dues hores que el vam estar acompanyant, vam poder respirar ambient futbolístic i amigable. Com ens explicava el Pere, anar els diumenges a veure els partits del Prat és com l’excusa perfecte per retrobar-se amb els amics, comentar les jugades i recordar moments inolvidables.</p> <!--EndFragment-->Ariadnahttp://www.blogger.com/profile/04969468140201763541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4880281090614273773.post-38251000654778408822010-12-04T15:36:00.000-08:002010-12-04T15:55:11.206-08:00La Madro, la perruquera de confiança<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiknW2yUkNp65_nayGepK9Kxw8zixZtyF1_lOUROJdiBSEtxX3DpEnO4oqjf70mxhEsyIOQyz2xdBapBcRKv7cHquJZj1OlzlxRoVvuIUmp0FsDnVVEne245MlgpUPoObuRCbyiXUBiRG-G/s1600/IMG_1144.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiknW2yUkNp65_nayGepK9Kxw8zixZtyF1_lOUROJdiBSEtxX3DpEnO4oqjf70mxhEsyIOQyz2xdBapBcRKv7cHquJZj1OlzlxRoVvuIUmp0FsDnVVEne245MlgpUPoObuRCbyiXUBiRG-G/s320/IMG_1144.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5546978402437393314" /></a><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA" >Presentem a la Madrona Canalde, més coneguda com la Madro, la perruquera del carrer Ferran Puig. Té el seu propi negoci i fa molts anys que es dedica a pentinar a les dones que han viscut tota la vida al Prat de Llobregat.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA" ><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA" >La Madro se sent molt agust treballant de perruquera, és el seu dia dia i es sent orgullosa de tirar endavant amb la seva perruqueria. Els dissabtes als matins, com aquest de la fotografia, la perruqueria cobra vida i en l’agenda de la Madro no hi caben més noms per apuntar. La seva filla Natalia treballa amb ella sobretot per donar-li un cop de mà. A la foto es pot comprovar com mare i filla es recolzen en les tasques. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA" ><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA" >Dissabte, vaig trucar a la Madro per si podia anar a visitar-la i veure el seu dia dia. Quan vaig picar el timbre de la perruqueria, em van obrir la porta amb els braços ben oberts. Estava de gom a gom. Les clientes, totes amigues de la Madro, ja s’estaven rentant, tintan o secan el cabell. Es respirava un ambient agradable, familiar i divertit.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA" ><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" >La Madro, com la professional que és, em va deixar que fes la meva feina com jo vaig deixar que fes la seva. I es va aconseguir una fantàstica instantànea com aquesta. </span><o:p></o:p></span></p> <!--EndFragment-->Ariadnahttp://www.blogger.com/profile/04969468140201763541noreply@blogger.com0