8.25 del matí

Quedem a la copa de Sant Cosme amb la Pepa per anar cap al Prat. Li sap greu que hagi hagut de matinar. A ella, però, no li sap greu llevar-se més d'un dia de la setmana a les 5 del matí per anar a casa el seu fill. Ell treballa a torns i de tant en tant ha de marxar a aquestes hores. Estava aprenent català, entre d'altres activitats, que ha hagut de deixar per fer-se càrrec dels nets.

El seu pis no té ascensor i amb les dues petites se li fa impossible endur-se-les a casa, així que passa les matinades a casa el seu fill. Desperta l'Andrea i la Laura, les seves netes, les vesteix, els dóna l'esmorzar i comença el trajecte.

A les 8.25 del matí som davant de la copa de Sant Cosme esperant l'autobus. Molts carrets i criatures, totes es coneixen, fins i tot el conductor. Se saluden, s'asseuen al lloc de sempre i creuem el Prat per dur a l'Andrea a l'escola, a la Jaume Balmes. La petita no deixa de reclamar la mà de la seva germana, que avui la té una mica descuidada, només està atenta a la càmera. No ha deixat de repetir en tot el viatje: “M'encanten les fotos”.

Una vegada la fila de criatures entra a classe, tornem cap a Sant Cosme a fer un passeig. La Pepa aprofita per fer algunes compres i una de les seves grans amigues la truca per fer un cafè.

Em conviden, fem tres cafès amb llet i parlem cadascuna de la nostra vida, i també del barri. Sempre que parles amb algú de Sant Cosme és present aquest sentiment de barri i, en especial, de lluita d'anys i anys per arribar a les condicions en les que es troba. I és que la Pepa, i la seva amiga, formen part del Consell de les Dones Sàvies de Sant Cosme. Per cert, es reunixen avui una altra vegada.

Laura