viernes, 4 de febrero de 2011

Portes endins

L'Adrià m'obre les portes de casa seva per ensenyar-me l'estudi on treballa habitualment, escriu, organitza les seves fotografies i sobretot llegeix. El seu gos, que no aixeca mig pam de terra, ronda i revoloteja mentre miro l'espai rera l'objectiu.

Per fi és el moment de conèixer l'Anna, és la seva dona de qui tant em sentit parlar. Ens porta cafè i pastes mentre mirem fotografies. Ella vol participar en la tria de les imatges, no les té totes amb la idea que la seva vida més quotidiana siguin exposada a les mirades de tothom. Algunes de les imatges són fetes per l'Anna, i efectivament té un ull bon ull. No deixen de sortir anècdotes mentre mirem la pantalla i m'adono que la ironia i la guasa són segell de la casa.

És una casa, per cert, encantadora i decorada amb obres de l'Anna. Recordo que a l'inici del projecte l'Adrià ens va dir que ben bé podríem haver triat la seva dona com a protagonista, que ella feia moltes més coses. De fet, pintura, ceràmica i tot tipus de manualitats decoren totes les parets de la casa, hi ha espai per poc més.

Triar tan poques imatges com les que finalment es podran veure a l'exposició és realment difícil. Serem capaces d'explicar tots els matisos d'una persona amb tant poques imatges. L'Adrià no ha fet servir la càmera d'usar i llençar que vam donar a l'inici, ell se sent còmode amb la seva i no dubta de dur-la d'un lloc a l'altre, el seu arxiu immens de fotografies ho demostra. Aprofitem, també, per veure uns textos que ha escrit darrerament i que formaran part de l'exposició, la tria serà també complicada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario