primeres impressions 3

Adrià Sans, ens dona també la seva visió del projecte:

De visita al Prat Ràdio

Aquest matí hem estat de visita al Prat Ràdio concretament al espai Nova Vida portat des de fa mes de 5 anys per gent gran del municipi. Entre els contertulians em trobat l'Adrià de nou. Ha estat un plaer i un matí realment agradable.

Aquí us podeu descarregar l'entrevista al Prat Ràdio

Portes endins

L'Adrià m'obre les portes de casa seva per ensenyar-me l'estudi on treballa habitualment, escriu, organitza les seves fotografies i sobretot llegeix. El seu gos, que no aixeca mig pam de terra, ronda i revoloteja mentre miro l'espai rera l'objectiu.

Per fi és el moment de conèixer l'Anna, és la seva dona de qui tant em sentit parlar. Ens porta cafè i pastes mentre mirem fotografies. Ella vol participar en la tria de les imatges, no les té totes amb la idea que la seva vida més quotidiana siguin exposada a les mirades de tothom. Algunes de les imatges són fetes per l'Anna, i efectivament té un ull bon ull. No deixen de sortir anècdotes mentre mirem la pantalla i m'adono que la ironia i la guasa són segell de la casa.

És una casa, per cert, encantadora i decorada amb obres de l'Anna. Recordo que a l'inici del projecte l'Adrià ens va dir que ben bé podríem haver triat la seva dona com a protagonista, que ella feia moltes més coses. De fet, pintura, ceràmica i tot tipus de manualitats decoren totes les parets de la casa, hi ha espai per poc més.

Triar tan poques imatges com les que finalment es podran veure a l'exposició és realment difícil. Serem capaces d'explicar tots els matisos d'una persona amb tant poques imatges. L'Adrià no ha fet servir la càmera d'usar i llençar que vam donar a l'inici, ell se sent còmode amb la seva i no dubta de dur-la d'un lloc a l'altre, el seu arxiu immens de fotografies ho demostra. Aprofitem, també, per veure uns textos que ha escrit darrerament i que formaran part de l'exposició, la tria serà també complicada.

Quatre ratlles

L'Adrià sempre porta una carpeta plena de papers, no costa massa que t'expliqui que és que ell escriu, i ho escriu absolutament tot, des d'unes paraules plenes d'afecte que llegeix a les reunions amb amics i familiars a un text que t'explica les meravelles de la Sagrada Família, és ben be una necessitat. Escriu tot el que passa al seu dia a dia i sembla que al posar-ho per escrit prengui una rellevància o un valor especial allò que és ben be quotidià.

Ell dirà ràpidament que no en sap d'escriure, que només son quatre ratlles i que encara està aprenent. Potser per això, o simplement per compartir aquesta necessitat, se'n va tots els dimecres al Taller d'Escriptura que fan al Centre Cívic Sant Jordi Ribera Baixa. El dia que aconsegueixo colar-m'hi per treure quatre fotos estan provant l'escriptura automàtica, allò d'escriure sense pensar deixant-se portar pels pensaments.

És curiós fixar-se com no calla ni un moment, només el just i necessari per escoltar els escrits dels companys. De seguida diu la seva, això si, sempre te paraules d'elogi i ànims cap als companys, però d'estar en silenci no en sap massa qui sap si és per això que te aquesta necessitat d'escriure. El proper dia tafanejaré el seu despatx mentre escriu a casa, em consta que te una bona pila d'aquests textos.